Saltar a continguts

Institut Privat d'Estudis Món Juïc

Navegació

Menú principal

Presentació

Logo Xarxa de Calls Ampliar imatge
La Xarxa de Calls

 

*************************************************

L'Institut d'Estudis Món Juïc es va crear amb l'objectiu principal d'orientar els estudis i la recerca del judaisme català fugint dels tòpics, per tal de revisar conceptes i denominacions impròpies que sovint desdibuixen el nostre passat. D'aquesta manera, es pretén fornir les bases per a una investigació rigorosa en la qual puguin prendre part el major nombre d'estudiosos i d'institucions que així ho desitgin. Així doncs, l'Institut acull tothom que vulgui col·laborar en la mesura de les seves possibilitats en el nostre projecte. L'únic requisit és haver copsat el nostre objectiu: la recerca, l'estudi i la divulgació del judaisme que es desenvolupa en els territoris de llengua catalana.
Dins d'aquesta línia, un dels projectes més ambiciosos que ens vam proposar és la creació d'una xarxa de calls en l’àmbit dels Països Catalans que sigui oberta a totes les poblacions on hi hagué presència jueva i que vulguin participar en l'estudi i divulgació del seu passat jueu. Un programa d'aquestes característiques permetria l'elaboració d'una història del nostre judaisme ben documentada i de gran abast. En aquest sentit, creiem que són fonamentals tant les grans ciutats (Barcelona, Perpinyà, València, Girona, Besalú ...) com els pobles petits (Vilajuïga, Matajudaïca, Falset, etc.), perquè només reunint, valorant i analitzant els diversos materials d'arreu podrem assolir una visió global i contrastada del llegat jueu català i, a partir d'aquí, escriure'n la història.
Els resultats obtinguts arran de la celebració dels tres congressos que hem organitzat per a l'estudi dels jueus en territoris de llengua catalana corrobora que la línia d'actuacions que vam encetar l'any 2001 és la correcta. Hem constatat que, més d'un cop, els investigadors d'universitats foranes (Israel, Canadà, Itàlia, etc.) perceben de forma més natural la singularitat del nostre judaisme versus el de Sefarad que no pas els de casa nostra. Potser perquè no es troben sotmesos a una tradició dubtosa i que sembla difícil de qüestionar pel fet de ser tan arrelada.

XARXA DE CALLS

El poble jueu, el més culte que ha donat la humanitat, va formar part de la societat catalana durant els segles més gloriosos de la nostra història. El judaisme que es va desenvolupar en els territoris de parla catalana en època medieval és extraordinari, tant des del punt de vista del pensament, com de la  solidesa literària i científica. El fet que coincidissin en el mateix temps i el mateix espai els corrents jueus més sublims del moment procedents de l’Al Andalús, del centre d’Europa i també de Provença,  feren possible un moviment ideològic propi i molt original, que entre altres aspectes, propicià unes relacions amb el poder social i polític cristià particulars i diferenciades de les que es desenvolupaven a Sefarad. De tal manera, que nasqué una nova concepció del judaisme que proporcionà figures cabdals que d’aleshores ençà no han deixat de ser referents del judaisme universal. La singularitat del judaisme català, queda reflectida en el mateix terme “call” que no és utilitzat a cap altre lloc del món (mot que ve del llatí callum pas estret entre dues parets), que és l’espai on vivien els jueus catalans. La llengua vernacle d’aquests jueus va ser sempre la pròpia dels cristians catalans: el català.

 La presència jueva a casa nostra és més antiga que la mateixa concepció de Catalunya , el primer document que la constata es remunta al segle ix. A partir del 1230, els assentaments jueus són perfectament documentats a totes les poblacions mitjanes i majors de Catalunya. Podem dir, sense por d’equivocar-nos, que no hi ha cap població amb mercat que no compti amb una comunitat jueva. Tret de les valls dels Pirineus i les poblacions marítimes dedicades exclusivament a la pesca, on no ens consta la presència jueva, hi ha un gran nombre de ciutats i viles catalanes on visqueren jueus. La convivència d’aquests amb la societat no jueva que els envoltava va ser sempre ambivalent, i malgrat els episodis d’incomprensió, rebuig i fins i tot violència extrema que van patir, les comunitats jueves catalanes van viure en època medieval moments de gran esplendor que van permetre als seus membres desenvolupar una activitat  intel·lectual i econòmica molt destacada, i que va influir en molts aspectes en la societat cristiana i en la nostra cultura.

 Entre els jueus catalans van sorgir figures molt destacades corresponents a totes les disciplines. Atès el seu excel·lent nivell  cultural van deixar  una producció escrita extensa i rellevant. L’abast d’aquesta influència i de la pròpia història del judaisme català ‒tot i l’interès que desperta i els estudis que se n’han realitzat‒, no és encara prou coneguda.  Podem avançar molt en aquest sentit  destinant recursos  a l’estudi exhaustiu i sistemàtic dels documents relatius a jueus que romanen en els nombrosos arxius del Principat. També, traduint i estudiant les obres corresponents a totes les àrees del coneixement que van produir els nostres jueus. Per tal de fer efectiva aquesta tasca, hem de valorar les restes escrites de la mateixa manera que es valoren les monumentals. Hem de ser capaços de palesar la importància de la petjada jueva en les diferents poblacions catalanes, encara que les restes arqueològiques ‒passats 500 anys‒ s’hagin esborrat en moltes d’elles, tot i haver estat comunitats organitzades jurídicament, la qual cosa suposa que comptaven amb consell, sinagoga i cementiri propis, o sigui, aljama. L’aljama és una entitat jurídica que té una evolució paral·lela a l’organització municipal cristiana. De fet, si no fos per la tasca pacient d’historiadors, filòlegs i paleògrafs que transcriuen, llegeixen i interpreten els documents dels nostres arxius, no sabríem gairebé res de la història del jueus catalans. Coneixem, per exemple, detalls de  ciutats i viles catalanes amb comunitat jueva i aljama (algunes de les qual sense restes arqueològiques documentades) arran de la informació que tanquen els Libri Iudeorum, que són manuals que registren els actes i contractes entre cristians i jueus, o entre jueus. Aquests documents són propis de la tradició notarial catalana, s’inicien en el decurs del segle XII i la seva pràctica s’estabilitza durant el segle XIII.

 La primera configuració d’una comunitat jueva catalana com entitat de dret públic ve determinada per un privilegi de Jaume I de l’any 1241. Abans, la comunitat de Barcelona era regida per uns personatges notables, amb pretensions aristocràtiques i de llinatge que s’autodenominaven nasí que podríem traduir com «president per dret familiar i lliure de contribució». El darrer d’ells, Perfet, va morir sense descendència i es va abolir el privilegi d’aquest càrrec, que també va ser d’ús exclusiu dels jueus catalans.

 Els jueus catalans  medievals no vivien en unitats aïllades, formaven autèntics clans que s’escampaven ampliant el radi dels seus interessos. Crearen una xarxa de relacions que derivà en la formació de comunitats satèl·lits que reben el nom de col·lecta. Aquest fenomen és típicament català i únic en el judaisme. En opinió de Riera, no sembla pas una imposició externa, és més aviat un fenomen derivat de l’expansió natural dels clans familiars que es produeix a partir de les capitals.

 La creació d’una Xarxa de Calls −amb el suport de la Generalitat i els diversos ajuntaments catalans on hi ha presència jueva documentada–, suposarà avançar en el coneixement i la difusió del patrimoni jueu català. Patrimoni que, com ja hem dit,  és molt més ric des del punt de vista documental i de llegat literari, que no pas monumental i arqueològic. Els jueus catalans, mai no bastiren grans sinagogues, ni cementiris amb epitafis rellevants. Això pot ser  degut a  que eren poc nombrosos (entre un 4% i 7% de la població), no gaudien de recursos econòmics extraordinaris, i, potser fins i tot, perquè havien fet seu el caràcter sobri propi del tarannà català. Les restes arquitectòniques representen, doncs, un llegat escàs, que queda compensat per l’extraordinària riquesa documental i l’activitat literària que van produir els jueus catalans, la importància de la qual es pot dir que només hem començat a albirar.

 

 L’estudi sistemàtic del llegat arxivístic i documental relatiu als jueus catalans, i la seva comparació amb els resultat de les actuacions arqueològiques que s’han de dur a terme en la majoria de poblacions on hi hagué presència jueva, oferiran dades molt significatives que ens faran avançar significativament en el coneixement del judaisme català.

 Aquesta és una empresa de llarga durada que hauran de continuar les generacions futures.  Per tal de fer-la operativa s’hi han d’implicar diversos estaments de la societat, el món acadèmic, els arxivers, els arqueòlegs, els estudiosos, les persones interessades en la nostra història i les institucions polítiques. El fet que el Parlament de la Generalitat de Catalunya hagi aprovat una proposta de resolució en favor de la creació de la Xarxa de Calls contribuirà a fer realitat aquest projecte.

 

 La creació de la Xarxa de Calls permetrà:

  

1.    La participació de totes les poblacions on hi hagué presència jueva que estiguin interessades en l’estudi i la divulgació del seu passat jueu. Preparació de publicacions de la història jueva local. Publicació d’una enciclopèdia de la història del judaisme català.

 2.    La creació d’una base de dades, per tal que la informació relativa als jueus, especialment procedent del buidatge arxivístic, que han aplegat i apleguen els diferents estudiosos no restin esparses ni diluïdes en  publicacions diverses. Arran d’aquesta base es podrien seguir les petjades dels jueus catalans i establir relacions de forma sistemàtica.  També es preveu portar a terme un catàleg exhaustiu del patrimoni.

 3.    La implicació de diversos estaments de la nostra societat en l’estudi del  passat jueu català. Obertura d’una pàgina web, on tot aquell qui ho vulgui pugui accedir a la informació general de cada call i a les activitats organitzades a les diverses poblacions.

 4.    El disseny de rutes culturals fonamentades en el rigor, fruit de la recerca, que no tergiversin la nostra història i tractin amb respecte al públic al qual van dirigides.  Aquest enfocament ultra aprofundir en el coneixement del nostre llegat jueu, farà créixer el turisme de qualitat. Preparació de publicacions divulgatives (tríptics, senyalitzacions...) amb l’assessorament d’un comitè científic.

 5.    La utilització de les noves  tecnologies per recrear els antics calls i accedir de forma digital als arxius, generant una informació acurada i atractiva.

 6.    La introducció d’aquesta matèria a les escoles i als instituts. Oferta de diverses activitats i conferències  relacionades amb l’activitat dels jueus catalans, en base als estudis portats a terme i a les dades extretes dels estudis locals.

 

  Fer possible el desenvolupament de tots aquests punts ens convertiria, sense cap mena de dubte, en un referent internacional pel que fa la recerca, l’estudi i la difusió del patrimoni jueu.

 

 

Bibliografia

MAGDALENA NOM DE DÉU, J.R. "Etiomologia no semítica de 'call' ". A: Calls, núm. 2, 1987, p. 7-16.

Bibliografia

Eduard FELIU. "La trama i l'ordit de la història dels jueus a la Catalunya Medieval". A: Actes del I Congrés per a l'estudi dels jueus en territori de llengua catalana. Barcelona-Girona, 15, 16 i 17 d'octubre de 2001. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2004, p. 9-29.

Annex: Baixa't el pdf  (pdf 189.98KB)
Bibliografia

Simon SCHWARZFUCHS. "La Catalogne et l'invention de Sefarad". A: Actes del I Congrés per a l'estudi dels jueus en territori de llengua catalana. Barcelona-Girona, 15, 16 i 17 d'octubre de 2001. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2004, p. 185-208.

Annex: Baixa't el pdf  (pdf 198.24KB)