Saltar a continguts

Institut Privat d'Estudis Món Juïc

Navegació

Menú principal

Col·lecció Eduard Feliu

Logotip Col·lecció Feliu - Pau Valls Ampliar imatge
Presentació

L'Institut Món Juïc amb la presentació d'aquesta col·lecció fa realitat dos objectius. D'una banda, retre homenatge perpetu al Dr. Eduard Feliu i Mabres, erudit i autèntic referent dels estudis del judaisme català; arran de la seva activitat i mestratge es van obrir noves vies d'estudi que han dut molts investigadors a centrar les seves recerques en l'àmbit del nostre judaisme. I d'altra banda, presentar al públic l'obra dels grans autors jueus catalans, la importància dels quals encara és pràcticament desconeguda per la gran majoria de catalans.
La col·lecció Feliu vol ser la versió, en l'àmbit dels clàsics jueus, de la Bernat Metge, que seguint l'objectiu proposat per Francesc Cambó de dotar la cultura catalana moderna dels seus grans referents clàssics, es convertí en una realitat l'any 1922. D'aleshores ençà la Bernat Metge ha publicat més de 370 obres, i segueix a un ritme de sis llibres nous cada any. Poques empreses han aconseguit l'impacte de la Bernat Metge pel que fa el prestigi internacional de la nostra llengua.
Els anys trenta del segle passat també es van voler prestigiar els estudis hebreus amb la creació de la Biblioteca Hebraico-Catalana impulsada per Josep Maria Millàs i Vallicrosa. Malauradament, la revolta militar va acabar amb aquesta empresa que només aconseguí editar quatre volums. Els anys 80 del segle XX, Josep Ribera i Florit (que fou catedràtic de la Universitat de Barcelona) impulsà la col·lecció Judaico-Catalana, de la qual s'editaren sis volums. Aquestes dues iniciatives, però, eren menys ambicioses que la Bernat Metge, atès que només oferien el text català.
La col·lecció Feliu, compta amb el valor afegit que els autors que presentarem eren tots de terres catalanes i aquest fet ens permetrà conèixer millor la nostra història i el paper decisiu que van jugar els jueus que van formar part de la societat catalana en època medieval. Per tal d'aconseguir aquest extrem, s'inserirà l'autor dins de la seva comunitat, oferint -en funció de la recerca actual- la situació i particularitats històriques en què aquesta es trobava en l'època que hi visqué l'autor. Per tal d'enriquir les aportacions del panorama literari hebreu en terres de parla catalana, s'emmarcarà l'obra en la literatura del moment, comparant-la amb d'altres del mateix gènere o temàtica per tal d'establir-ne les possibles connexions.
La present col·lecció s'articularà en dues línies. Sota el títol Pensadors jueus, presentarem els creadors literaris, els filòsosfs, els autors d'obres de l'àmbit de les ciències, l'astrologia, l'astronomia, la medicina, la càbala, etc. Mereixeran un apartat a banda les obres que giren a l'entorn de les qüestions legals i jurídiques i es publicaran sota el títol, Juriconsults jueus, obrirà aquesta línia una selecció de responsa de Xelomó ben Adret de Barcelona.
Conscients de la importància d'aquesta col·lecció, hem volgut que l'edició estigués a l'alçada del seu contingut i no hem escatimat esforços per tal d'aconseguir el resultat final. En aquest sentit hem de destacar la dedicació de l'editor Manel Joaniquet que ha fet realitat les idees que li hem anat exposant. Per tal que la importància i bellesa exterior no és desdís de l'interior, el pintor Pau Valls ens ha regalat part del seu geni creador realitzant les delicioses magranes que simbolitzen a partir d'ara la col·lecció Feliu. Aquesta obra d'art és un veritable luxe que personalitza i enriqueix indiscutiblement la nova col·lecció.

 

Coberta Moixé Natan- Muntané Ampliar imatge
Moixé Natan. Qüestions de Vida.
Introducció, edició crítica i vocalització a cura del Dr. Josep Xavier Muntané i Santiveri. Barcelona: Institut d'Estudis Món Juïc; PPU, 2010

Aquest volum que té l'honor d?obrir la Col·lecció Eduard Feliu, està dedicat a l'estudi i publicació d'una de les obres hebrees de Moixé Natan, el seu recull de proverbis titulat Qüestions de vida.
Escrita a mitjan segle XIV, en un moment de profusió d'obres i gèneres didàctico-morals dins de la literatura catalana i de la literatura en hebreu produïda a Catalunya, va obtenir un ressò immediat i els manuscrits i edicions que se n'han conservat testimonien la seva àmplia difusió inicial. Malgrat tot Qüestions de vida ha romàs la gran desconeguda, la ventafocs de les col·leccions de proverbis medievals. Afegida l'any 1618 per Menakhem de Lonzano al seu llibre Dues mans, les úniques edicions modernes que se n'han fet han consistit sempre en reedicions d'aquesta obra. Què hauria passat si Qüestions de vida no hagués estat afegida al llibre de Lonzano? Potser la seva sort hauria estat semblant a la de tantes obres de les quals, malauradament, ja no se'n parla més perquè reposen, sense que ningú les destorbi, a les lleixes d'arxius i biblioteques. La torna però, del que d'entrada no deixa de ser una situació avantatjosa, és que la imatge que encara ara es té de l'obra de Moixé Natan depèn directament i exclusiva de la versió continguda a Dues mans. Ara bé, els manuscrits que no depenen de cap edició impresa testimonien que el procés de transmissió del text fou molt més complex i que una part de Qüestions de vida va quedar al marge de la versió de Lonzano. Exclosa, però no perduda, ja que és possible de resseguir-la en els manuscrits més antics.
L'objectiu primordial que ens hem proposat amb aquesta edició de Qüestions de vida ha estat, precisament, preparar una edició crítica del text que ofereixi una imatge el més completa possible de l'obra de Moixé Natan. Amb aquesta intenció hem consultat i hem fet la col·lació dels manuscrits i les edicions antigues que ens l'han transmès, hem pres nota de les variants i, seguint uns criteris específics, hem bastit la nostra proposta de text per a aquesta edició. La primera en què els diversos elements que la tradició engloba sota el títol de Qüestions de vida s'editen de manera conjunta i crítica.
Per altra part, ens fa la impressió que al seu autor, Moixé Natan, li va sobrevenir un fat semblant al de la seva obra. Desconegut per a molts dels nostres contemporanis, estem segurs que, als nostres avantpassats de la primera meitat del segle XIV, el nom de Moixé Natan o la notícia d'alguns dels seus fets eren, en canvi, ben notoris.
A diferència d'altres jueus il·lustres del seu temps, Moixé Natan no va viure en calls d'anomenada com el de Barcelona, Lleida o Girona, sinó que va residir en un call menor, el de la vila reial de Tàrrega. Moixé Natan, però, es convertí en un membre destacat de la plutocràcia jueva de l'època i, com a tal, es relacionà amb el segment més acabalat i culte de la societat jueva i cristiana. Els documents que es van generar com a resultat d'aquests contactes donen fe dels lligams que va establir amb famílies jueves preeminents i personatges jueus de primera línia i dels tractes que va mantenir amb les institucions més representatives del poder polític i religiós del país.
Un dels objectius que ens hem marcat amb l'estudi de la nombrosa documentació, editada i inèdita, que ha perviscut d'ell i de la seva aljama, és mirar de reconstruir, ni que sigui de manera parcial i fragmentària, alguns dels aspectes principals de la seva extraordinària vida i de l'entorn on aquesta va discórrer: la vila de Tàrrega de la primera meitat del segle XIV i, de pas, avivar l'aurèola que desprenia la figura de Moixé Natan, esmorteïda per segles de silenci.
D'altra banda, dins del panorama literari de la Catalunya baixmedieval, la figura de Moixé Natan no només sobresurt per haver estat un dels poquíssims autors que va escriure en català i en hebreu, sinó que també destaca perquè la seva obra es manifesta com un lloc fecund de trobada entre les tradicions literàries d'aquestes dues llengües.
Per això, doncs, l'altre objectiu que ha orientat la nostra recerca ha consistit, d'una banda, en exposar l'activitat literària de Moixé Natan en les llengües en què va escriure, emfasitzant òbviament Qüestions de vida, de la qual n'oferim una descripció detallada, i de l'altra, enquadrar aquesta activitat dins de la literatura gnòmica que llavors es generava a Catalunya.
L'estructura que hem donat a l'edició del llibre de Moixé Natan, fent-lo precedir d'un ampli estudi introductori, s?adequa als objectius que hem exposat. L'edició crítica del text hebreu que va a continuació i que consta d'un exordi poètic i d'una cinquantena llarga de capítols en què es distribueixen 322 proverbis, duu acarada la seva traducció catalana, la primera que es fa del text sencer de Qüestions de vida a una llengua diferent de l'original.
En la distribució del text hebreu hem respectat la natura poètica específica dels proverbis, per això els separem entre si, i per tal de mostrar millor la fidelitat envers els metres i les rimes a l'ús amb què Moixé Natan es va recolzar a l'hora de compondre els seus proverbis, hem optat també per vocalitzar i puntuar el text consonàntic de Qüestions de vida.
Conscients com som que les convencions literàries que estaven en vigor la primera meitat del segle XIV eren molt diferents de les nostres, hem proveït el text hebreu i la seva traducció catalana d'unes eines que permetin que móns i mentalitats tan diferents puguin dialogar entre ells. D'aquesta manera, sabedors que en Moixé Natan el compromís moral no va deslligat de cap manera del gust estètic per la bellesa, la present edició de Qüestions de vida ofereix tant la possibilitat de copsar el contingut ètic de cada proverbi, com de delectar-se en la seva estructura poètica.
Un total de cinc apèndixs, afegits a la introducció i al final del llibre, complementen l'edició