Saltar a continguts

Institut Privat d'Estudis Món Juïc

Navegació

Menú principal

Documents de Cervera

Cercador

17/08/1352
acord de domiciliació

AHCC, Ramon Rama, Liber Iudeorum 1352-1354, f. 69v-70v
M. GRAELLS, «Documents de la vida quotidiana dels jueus de Cervera (1352-1353)», Miscel·lània Cerverina, 11 (1997), p. 189-919

Sit omnibus notum quod cum tractatum esset inter Astrugum Malet, iudeum Cardone, ex una parte, et secretarios aliame iudeorum ville Cervarie, ex parte altera, quod dictus Astrugus suum domicilium transportaret apud Cervarie et quod daret certam pensionem annuatim pro parte ipsi Astrugo pertinenti in questiis, tributis, subsidiis et aliis quibuscumque exaccionibus regalibus et vicinalibus ad que seu quas prefata aliama et singulares eiusdem teneant et cetera quoquomodo. Et ad hec tractanda et procuranda iamdictus Astrugus suos constituisset et ordinasset procuratores cum publico instrumento XXII die madii, anno subscripto, per notarium subscriptu confecto, scilicet Içach Rossel et Astruch Iacob, iudeos Cervarie. Ideo fuit conventum inter ipsas partes, scilicet inter procuratores iamdictos, ex parte una, et Vitalem Fferrarii, Adret Dauvi, locumtenentem Perfeyt Ravayla, et Lobellum Maleti, secretarios dicte aliame, ex parte altera, super predictis in modum qui sequitur.

És emprés entre n’Astruch Jacob e n’Içach Rossel, juheus, procuradors d’en Astruch Malet, juheu de Cardona, d’una part, e en Vidal Fferrer, Adret Dauví, lochtinents d’en Perfeyt Ravayla, e Lobel Malet, secretaris de la aliama dels juheus de la vila de Cervera, de l’altra, que lo dit Astruch malet, sens temença e pahor de sí e de sos béns, pusque mudar, estar e tenir son domicili en la vila de Cervera, axí que pusque aquí procurar e star, logreyar e prestar, merquedeyar, vendre e comprar e fer tots sos negocis, segons que I dels singulars de la aljama de Cervera fer pot ho deu ho an acustumat, del pus prop primer dia de setembre qui ve a V anys d’aquí avant comtadors e complidors. E que lo dit Astruch Malet pach e sie tengut de pagar a la dita aliama ho a qui ela volrà, solament XV lliures de barceloneses per cascun an dels dits V ans, pagadors, ço és a ssaber, la meytat en la meytat del an e l’altra meytat en la fi del an e açò per quascú dels dits V ans sens dampnatge, greuye e messió de la dita aliama e que neguna altra cosa, forçadament o per grat, lo dit Astruch Malet no sia tengut de pagar ne de donar ne de contribuir ho posar en degunes questes, tributs, subsidis, aiudes, violaris, messions reyals o veynals, ho sise, ho aiuda, ho qual se vuyle altres coses, ne fermar en deutes ne en violaris ho sensals, ne en quals se vuyle altres contractes, ne obligar-s’i sinó tantsolament a pagar les dites XV lliures de barceloneses per los terminis desús dits. E si per aventura lo dit Astruch Malet, per rahó de deutes, violaris, tributs, subsidis, sises, aiudes ho messions veynals ho reyals, ho quals se vuyle altres coses per part del senyor rey ho per destreyador ho per son lochtinent ho per saig ho altra qual se vuyla persona ere peyorat, destret ho forçat, que la dita aliama, a ses pròpries messions e despeses aye a restituyr al dit Astruch Malet les dites peyores, encar que fossen venudes, sens tot prolongament e contradiment e dampnatge e messió del dit Astruch Malet e dels seus. Item és emprés que passats los dits V ans, que lo dit Astruch Malet, sens embarch e contradiment d’algú e sens temença e paor de la dita aliama ho dels singulars d’aquela, se·n pusque anar e mudar ab tots sos béns, siens e movents là hon se volrà e que no·l puxen aturar per neguna rahó, salt, emperò, que si per aventura deutes al dit Astruch Malet romanien en la vila de Cervera ho en la vegueria aprés que se·n fos anat ho passats los dits V ans, que sie tengut de pagar per aquells per lliura e sou, segons que tengut serà en la questa de la seyora reyna tantsolament e no en altres coses, zò és en altres questes, comuns o altres qualse volgués trahuts ho subsidis, aiudes ho sises en què l’aljama fos tenguda. E per aquestes coses a tenir e a observar quascuna de les dites parts renunciaren a tot dret, ley ho custum ho usatge ho constitució que pogués contra açò venir per qualque rahó. E no-res-menys, obligaren la una part a l’altra sí e sos béns, zò és, los dits Içach Rossel e Astruch Jacob, los béns del lur principal e los dits Vidal Fferrer, Adret David e Lobel Malet, los béns lurs e de la aliama damunt dita. E de totes aquestes coses manaren e volgueren ésser feytes dues cartes alphabet divises, de les quals la una al dit Astruch Malet e l’altra als dits secretaris sien liurades per tal que en son cas e en son loch, si necessari ere, quascun pogués mostrar de son dret.

Quod fuit actum Cervarie, presentibus partibus supradictis et hec laudantibus, concedentibus et firmatibus, XVII die augusti, anno a nativitate Domini millesimo CCCo L secundo, presentibus testibus Abraam Aviçmel, iudeo, Ffrancisco Sartore et Petro Pescater, Cervarie.

Sig+num Içach Rossel. Sig+num Astruch Jacob, iudeorum predictorum, qui hec nominibus supra firmamus, concedimus et laudamus.

Sig+num Vitalis Fferrarii. Sig+num Adret David. Sig+num Lobel Malet, secretariorum predictorum, qui hec nominibus quibus supra firmamus, laudamus et concedimus die et anno predictis, presentibus testibus supradictis.

 

08/02/1353
àpoca

AHCC, Ramon Rama, Liber Iudeorum 1352-1354, f. 116r-v
M. GRAELLS, «Documents de la vida quotidiana dels jueus de Cervera (1352-1353)», Miscel·lània Cerverina, 11 (1997), p. 198

Sit omnibus notum quod ego, Bernadonus de Fuxió, cirurgitus ville Cervarie, testimonio huius publici instrumenti, confiteor vobis Iuceff Bonastruch, iudeo, quod ratione cure per me vobis facte in vulnere quod habeatis in altera spatularum vestrarum, solvistis michi centum sexaginta solidos Barchinone terni sic quod exsolutis per vos michi XL solidis, qui per vos michi restant ad solvendum ratione predicta. Ego, nunc et tunc contra facio vobis de omne labore ratione dicte cure vestre sustenti bonum finem perpetuum et pactum de non petendo et de non agendo contra vos vel bona vestra ratione predicta, imponendo michi super predictis silencium sempiternum. Renuntians nominus satisfactionis de predictis non habite et doli. Et quia vos teniebatis nomine ratione dicte cure vobis fierit questio per Bernardus Valerna, cirurgitus, qui veneri in mei nomine aliquibus antibus dictum vulnus inspexit et meditavit. Ideo quo ad ipsum promito vobis dicto iudeo quod non fiet vobis questio aliqua seu petitis quod si facerit, promito me preparant ante vos sub bonorum meorum, omnium obligationem.

Quod est actum Cervarie, VIII die febroari anno a nativitate Domini millesimo CCCo  L tertio.

Sig+num Bernardi de Fuxió, predicti, qui hec firmo et concedo.

Testes huius rei sunt Petrus de Vallo et Raymundus Gilabert, notarius Cervarie.

 

 

20/03/1395
manament reial

ARB, Cancelleria, Reg. 1886, f. 190
A. DURAN, Discursos llegits en la "Real Academia de Buenas Letras" de Barcelona en la solemne recepció pública de D. Agustí Durán y Sanpere, el día 20 d'abril de 1924. Referències documentals del call de juheus de Cervera, Barcelona: Imp. Atlas Geográfico, 1924, p. 55-57

Rey - Gobernador, certificats som stats per persones dignes de fe que·ls juehus qui són romasos en la vila de Cervera són maltractats e mal acullits per alguns singulars de la vila [...] e tractament dels dits singulars qui iniquament los han concebuts en hodi, los pahers e altres de la dita vila los volen gitar de un call qui és en la plaça del Capcorral, en lo qual los dits juheus han scola covinent e habitacions bones, e·ls volen fer metre en un call qui és appellat d'en Agramuntell, qui és en partida derrocat e en gran partida stà en gran perill de caure, e lo qual és ja ocupat de habitacions de altres juheus, e los qui s'i haurien a mudar, si eixien del altre call, ni hi porien caber e serien freyturosos de scola, com una scola qui és en lo dit call d'en Agramuntell sia del tot derrocada. E axí mateix sabem que vós ho havets tot vist a ull mas no curats de proveir a les malícies dels demunt dits, qui sofisticadament volen gitar los dits juehus de la dita vila en dany nostre e de nostres regalies e ofensa de nostra magestat. E com, segons sabets, nós hajam a cor les grans offenses que són stades fetes als juheus de nostra terra e lo dampnatge innombrable que per la destrucció de aquells és stat seguit a nostres drets, e cobejem molt la reparació de aquells, majorment en la vila de Cervera, en la qual sabem que dins breu temps se ajustarà gran aljama. Per ço, sots incorriment de nostra ira e indignació e pena de mil florins d'or, a vós deÿm e manam que si per justícia o porets fer sinó ab totes bones e lícites maneres façats que los dits call de Capcorral e lo call d'en Agremuntell dessignets e assignets, axí com ja són antigament dessignats e assignats e ab la present nós dessignam e assignam, en habitació dels juheus qui huy són en la dita vila e qui en aquella venran habitar e star, e que de fet foragitets dels dits calls tots e singulars christians vulles de natura, vulles converses, qui en aquells stan e habiten, com sens scàndol no puxen ensemps habitar. E si christians de natura hauran comprats alberchs en los IIII anys ençà en los dits calls o algun d'aquells sens nostra llicència, aquells, justícia mijansant, prenets a vostres mans si trobarets aquells ésser adquirits e los que comprats los han punits per la ofensa que han feta a nós, com no fos a ells lícit de comprar alberchs per pròpia habitació en dits calls. Si emperò los converses hauran alberchs en lo call de Capcorral, que·ls hi haguessen en lo temps que eren juheus, volem e manam vos que·ls façats stimar per II hòmens, un christià e l'altre juheu, e si concordar no se'n podien, fets vós mateix la dita stimació a vostre bon arbitre e, aquella feta, forçats los juheus de la dita vila a pagar als de qui seran los dits alberchs la quantitat stimada. Mas en l'endemig e en tot cars foregitats de present dels dits calls tots los christians de natura e converses que hi sien e no·ls hi lexets aturar ni habitar una ora, car la lur habitació entre los juehus és perillosa e molt dampnosa e la qual nós devem molt squivar. E açò volem fassats e exiguetats, totes excepcions e appellacions foragitades, no contrafassants qualsevols provisions per nós fetes en contrari sots qualsevol forma e expresió de paraules, sien concebudes com aquelles sien subreptícies e de vós callada veritat e per importunitat obtingudes, e les quals ab la present de certa sciència revocam e havem de tot en tot per revocades, fahent-vos que axí ho exequtats com damunt se conté, si la ira e indignació nostra e la pena damunt dita desijats squivar. Dada en la vila de Apiera sots nostre segell secret a XX dies de març del any CCCXCV. Rex Johan.

P. de pacto mandato domini rex.

Sig+num P. Nicolaum Morato, locumtenenti thesaurarii.

Dirigitur Raymundi Alamani de Cervilione, Gubernatore Cathalonie

Dirigitur Raymundi Alam