Saltar a continguts

Institut Privat d'Estudis Món Juïc

Navegació

Menú transversal

Menú principal

Dades de contacte

Institut Privat d'Estudis Món Juïc
http://www.institutmonjuic.cat info@institutmonjuic.cat
Apart - de Correus 33226 - 08080 Barcelona - Tel: 93.403.57.03
Tel. 639.44.08.68/ 620.99.37.96
dilluns 24.07.2017

Documents S.XIII (1201-1249)

    DIA A DIA ENTREM NOVES DADES. BEN AVIAT TINDREU A LA VOSTRA DISPOSICIÓ LA BASE COMPLETA.
      1201, setembre, 29
      Xaltiel Gracià, la seva dona, Dolça, i els seus germans, Vidal i Bonastruc, fills de Lobell Gracià, venen 3 masos situats a Llanera, a Sant Boi de Llobregat, a Bernat Rapàs.

      Santa Anna. [Original perdut]
      Pub. MIRET; SCHWAB, 1915, pàg. 35-37, doc. XIX, núm. 961.

      Notum sit omnibus hominibus quuod ego Saltellus qui fui filius Lupelli Graciani et uxor mea Dulcia et Vitalis Graciani et Bonastrug fratres mei filii eiusdem Lupelli dicti Graciani uendimus tibi Bernardo Rapacii et tuis illos tres mansos nostros cum omnibus eorum pertinenciis et tenedonibus cum arboribus diversi generis quorom scilicet unum tenet modo Petro Sardi per nos et olim tenebat Vives spilarius ...

      Text hebreu i imatge Santa Anna, carp. 3, núm. 342 Ampliar imatge
        1201, octubre, 14
        Trasllat del 29 de juliol de l'any 1237, en què Xaltiel Gracià, la seva dona, Dolça, i els seus germans, Vidal i Bonastruc, fills de Lobell Gracià, concedeixen a Bernat Rapàs, la tinença d'una masia situada a Llanera, a Sant Boi de Llobregat.

        Santa Anna, carp. 3, núm. 342.

          1204, novembre, 30
          Alfaquim Profecte de Prats, jueu, promet a Pere de Medina que el rei confirmarà l'acta de venda a favor seu de l'octava part i mitja de la quartera de Barcelona.

          Mensa Episcopal, títol V. [Original perdut]
          Resumit a CAMPILLO, 1730, f. 22 v

          Imatge del document Santa Anna, carp. 2, núm. 57 Ampliar imatge
            1205, juliol, 15
            Pere, prior del Sant Sepulcre de Barcelona, dóna la tinença a Raimon de Ram, d'una terra i una vinya, al turó de Monterols, a Barcelona.
            Aquestes terres limiten a l'oest amb l'alou de Benvenist, jueu, i al sud oest amb el de Berenguer d'Espiet, que havia estat del comte Lobell.


            Santa Anna, carp. 2, núm. 57.

            Imatge del document Santa Anna, carp. 3, núm. 215. Ampliar imatge
              1207, febrer, 2
              Subirana i el seu marit, Guillem Bernat, previ pagament de 20 sous, es comprometen a no querellar-se amb Bonjudà Capit, jueu.

              Santa Anna, carp. 3, núm. 215.

              I. Al dors, una línia en hebreu il·legible.

              Imatge del document Santa Anna, carp. 1.1, núm. 8. Ampliar imatge
                1208, desembre, 5
                Sentència sobre un litigi per una terra. D'una part, Sabadó i la seva dona, Zamunda, i, per l'altra part, Ramona i les seves filles, Elisenda i Guillelma.
                La terra és un camp que limita al nord amb la propietat de Zarc i Maimó, jueus, i a l'est amb l'alou del Convent de Sant Bernat de Trullols.

                Santa Anna, carp. 1.1, núm. 8.

                Hoc est translatum a quodam scriptas per alphabetum druius fideto translatava cuius termes sic se habet. Cum prescript controvirsia inter Sabadonum et uxorem eis Zamundam qui erant eis una parta. Et Raimunda et eis filias Elisendis et Guillelma quas et per Raimunda habeant de iureo suo [...] Petrus quos sunt filis Sabadonis et uxoris eis Raimunda quo erat altio pater (...). Hunicus modum que campum que de hac donatione tenento per Petrus de uilla Caulibius ...

                Imatge del document Santa Anna, carp. 3, núm. 208. Ampliar imatge
                  1209, novembre, 30
                  Guillem de Mogoda i la seva dona, Jordana, donen a Bonjudà Cap, jueu, una vinya i una terra que tenen per tinença d'ell, al Poal, a Barcelona, per un deute de 30 sous que no poden satisfer.

                  Santa Anna, carp. 3, núm. 208.

                  I. Segueix, sota el text llatí, una línia en hebreu il·legible.

                    El rei Pere I, a Lleida, confirma a Druda, vídua de Bonastruc, i als seus fills Khasdai, Dolcet, Bonjudà i Bonsenyor, la part de la quartera del mercat de Barcelona que el seu marit tenia.

                    Santa Anna, carp. sense classificar.

                    Imatge del document Santa Anna, carp. 1.4, núm. 5. Ampliar imatge
                      1211, juliol, 1
                      Esteve Escofet reconeix un dèbit de 130 morabatins a Ponç de Nina. Aquest pagà els deutes que el pare d'Esteve Escofet, Gerard, havia contret amb diversos creditors.
                      Entre ells, Funen, Xelomó i Bonifaci, fills de Gaudio, jueus, als qui, com a garantia, havia deixat les terres que treballava per a Avraham Belor.


                      Santa Anna, carp. 1.4, núm. 5.

                      Sit omnibus notum quod ego Stefanus Schaffetus concedo et recongosco de Poncio de Nina quod pacceuisti michi de tuo propio eos CXXX morabatinos quod uoce pactis mei Geraldi Schaffeti /et mei\ habebam per pigne in illis octo modiatas terre quas Bernardo Suniarius et Stella eius uxor notato pater meus obligantur per dictos CXXX morabatinos in territorio Barchinone apud podium de Guarnus pronominatas itaque octo modiatas terre de meos posse in tuum trado sunt te ...