Saltar a continguts

Institut Privat d'Estudis Món Juïc

Navegació

Menú principal

Projecte de recerca

Caritat i assistència al Call de Barcelona (s. XIII-XIV)
Investigadora: Clara Jáuregui

 L’Almoina jueva, la institució caritativa amb més entitat del Call de Barcelona, resta encara pendent d’un bon estudi. Només petits fragments documentals han dibuixat lleugerament la seva presència, dels quals la làpida situada al Carrer Marlet n’és l’element més tangible. Estudis que a altres contrades, com Aragó (de la mà d’Asunción Blasco) i València (estudiat per Jaime Castillo), han aprofundit en la caritat i assistència jueves medievals, manquen a una ciutat tan important com Barcelona. Només petites referències en l’extensa obra d’Eduard Feliu o Jaume Rieramencionen l’assistència, sobretot centrats en l’anteriorment mencionada làpida.

 

Aquesta Almoina, per mitjà de donacions directes i d’una bona gestió del patrimoni comú, va servir per sustentar  i ajudar els més necessitats. Els seus efectes, però, ens arriben de manera indirecta a través de diferents eines específiques, com per exemple la Talmud Torà, l’escola per als nois pobres, o l’hospital. La seva presència es pot documentar des de mitjans del segle xiii fins al final de la comunitat jueva barcelonina, el 1391. En aquest període es pot veure també una evolució entre les primeres almoines privades, fundacions instituïdes com a donacions per prohoms pietosos,  fins a una de comunal que es beneficiava d’una millor organització (amb almoiners i tresorers) i gestió d’un patrimoni propi.

 

Es pretén, doncs, rescatar de l’oblit aquesta institució, a la vegada que es volen examinar les diferents visions pietoses d’aquells que donaren o fomentaren la caritat dins d’aquesta comunitat. Els benefactors, homes benestants, deixaren lleixes testamentàries molt similars a les dels seus coetanis cristians, fet  que si s’estudia en profunditat es podria valorar com un fenomen més d’aculturació. Les motivacions d’aquests donants, podien ser purament espirituals, o tal vegada tenien una preocupació real per la situació dels membres més desfavorits de la seva comunitat. Altres mecanismes d’assistència, com les confraries, semblen inexistents a Barcelona, però paga la pena comprovar de manera definitiva si s’organitzaren altres mesures d’atenció als desvalguts. Es tracta d’una època on la caritat i l’assistència s’incrementen a les ciutats cristianes, cosa que no deixarà d’influenciar també a les comunitats jueves encabides dins d’aquest context.

 

La millor font per tal d’acomplir aquesta tasca és, sense dubte, la notarial. Aquesta documentació, de caràcter quotidià i proper, ens aporta noms, relacions familiars, operacions econòmiques i voluntats, tant comunitàries com individuals. Vendes i censals ens demostren la gran quantitat de propietats que aquesta institució gestionava, mentre que testaments i donacions ens parlen directament dels individus. Aquestes evidències no es poden pas trobar a un arxiu d’àmbit governamental, sinó que es conserven a fons notarials on les gestions diàries quedaven recollides. En aquest cas concret es proposa buidar un corpus documental encara bastant inexplorat, com són els manuals notarials (269 volums, entre 1292 i 1391) conservats a l’Arxiu Capitular de Barcelona. Un buidatge exhaustiu no només pot proporcionar les dades desitjades, sinó que també pot posar-les en context dins de la ciutat i fer una comparativa amb la situació assistencial cristiana del moment.

 

Degut a la naturalesa de les fonts i la necessitat de comparar amb altres documents cristians similars trobats als mateixos llibres, s’espera poder acabar el buidatge d’aquest fons concret en aproximadament uns sis mesos. Posteriorment, es complementarà amb documents d’altres arxius que han provat ser valuosos en aquest camp, com és el cas de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (35 manuals, entre 1296 i 1349, atès que existeixen buidatges a partir d’aquesta última data) i l’Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt (66 pergamins, entre 1251 i 1391). Una vegada recollides totes les dades restarà fer-ne una anàlisi profunda i comparar-les amb les dades d’altres indrets. Per exemple, fora interessant enfrontar aquestes dades amb Aragó o València, per extreure’n les singularitats de les comunitats jueves catalanes. També es poden comparar amb diferents contexts socials i culturals europeus, com poden ser les zones asquenazites on altres estudis sobre la caritat i la pietat s’han dut a terme.

 

Aquest projecte ha de servir per engrandir el nostre coneixement sobre una part important del nostre passat, sovint ignorada. Ens proporcionarà un context cultural i sociològic molt valuós sobre la comunitat jueva barcelonina. Els resultats, es publicaran com a volum monogràfic a la col·lecció Flaixos Juïcs, a més de ser presentats a conferències per tal de difondre el llegat jueu català.

 

 Clara Jáuregui, és llicenciada en Història i doctoranda a la Universitat de Barcelona 

 

 

 
Amb el Suport de
l'Institut Ramon Muntaner
Imatge de complement
Ampliar imatge