Saltar a continguts

Institut Privat d'Estudis Món Juïc

Navegació

Menú principal

Crides, Beques, Notícies i informacions d'interès

20/01/2009
Correu d'Isabel Fonoll a l'Institut

El meu interès sobre el mon jueu ve de molt abans del que ara explicaré. Però ara em preocupa el meu besavi jueu.
Resulta que fa poc temps vaig descobrir on estava enterrat el meu besavi jueu. : entre ajusticiats, delinqüents, suïcides, protestants i similars. Vull dir amb tots aquells que el prejudici de la societat del segle XIX no podien tolerar.
Està al cementiri de Mollet, en un apart anomenat "cementiri dels protestants". No esta documentat administrativament i els cadàvers no estan identificats.
Al demanar una partida de defunció me'n vaig adonar que tampoc no constava al Registre Civil perquè es va cremar durant la guerra ; ni a l'Ajuntament pel que he dit, es a dir, no existia, no estava enlloc ni hi havia estat mai , vist així.
Un dia vaig trobar-lo en un expedient matrimonial de l'Arxiu Diocesà de Barcelona. I vaig decidir que el reinscrivia. Després d'informar-me , avui hi he anat amb tot el paperam. M'han dit que no hi haurà cap problema en reinscriure la mort , tot i que veurem què acaba dient el fiscal: es basen en que hom esta mort perquè s'ha demostrat que estava viu, i aquí no es possible portar un certificat de naixement ni similar , almenys a dia d'avui.
El meu besavi es deia Joan Cassi Meya ( Puigcerda potser 1820- Mollet 1898 ) ; va viure la major part de la seva vida a Mollet , on va treballar de paleta. Sembla que va col·laborar en la creació ( o construcció ) de la Sinagoga de Barcelona en el moment en que uns jueus marroquins varen arribar a la ciutat.
Avui estic molt contenta. Crec que es un acte de justícia. No m'agraden gens les condicions en que el meu besavi esta i per reparar , com a mínim vull la correcta re-inscipció al Registre Civil, com qualsevol ciutadà.
Quants casos poden haver-hi com aquest? Em sembla tan vergonyós i humiliant...

Att
Isabel Fonoll
Bibliotecari i professora